Immunologia

Malaltia d’Alzheimer: biomarcadors en LCR i plasma

La malaltia d’Alzheimer és un trastorn neurodegeneratiu progressiu que representa la causa més freqüent de demència a nivell mundial.

Els biomarcadors en LCR i plasma, permeten el diagnòstic en fases preclíniques i de clínica lleu de la malaltia, i en el futur seran imprescindibles per a monitoritzar els canvis neurològics dels fàrmacs que impedeixin la progressió de la malaltia.

Utilitat del proteïnograma: Claus per a la optimització de la demanda

El proteïnograma és el principal mètode de detecció i seguiment de components monoclonals (CM) en pacients amb sospita o afectes de gammapatia monoclonal (GM). L'edat mitjana de diagnòstic de GM és de 65 anys, amb una incidència global de 65 casos/100.000 habitants/any per sobre dels 60 anys i de 5 casos/100.000 habitants/any en menors de 60 anys. A causa de la marcada diferència d'incidència en funció de l'edat, les Societats del Laboratori Clínic indiquen que no cal sol·licitar aquesta prova en pacients <50 anys si no hi ha sospita clínica de GM ni fer un cribratge de GM a la població general, donat que no hi ha dades que sustentin que aquest millori el pronòstic dels pacients. No obstant això, a la pràctica clínica al laboratori, ens trobem amb moltes peticions de proteïnograma en contextos diferents al del cribratge de GM.

Anticossos antifosfolipídics: detecció i rellevància clínica

Al laboratori, el que clàssicament defineix la Síndrome Antifosfolipídica (SAF) és la presència persistent dels anomenats anticossos antifosfolipídics. Aquests constitueixen una família heterogènia d'autoanticossos que estan dirigits davant de proteïnes que intervenen a la cascada de la coagulació i que tenen afinitat pels fosfolípids de les superfícies cel·lulars. Els anticossos amb més rellevància clínica són els inclosos en els requeriments de laboratori dels criteris de classificació del SAF. Aquests anticossos, anomenats anticossos antifosfolipídics clàssics, són els anticardiolipina i antiβ2-glicoproteïna I d'isotip IgG i IgM i l'anticoagulant lúpic. A més d'aquests anticossos inclosos en els criteris de classificació, també s'han descrit anticossos davant d'altres fosfolípids i cofactors, davant de dominis concrets dels cofactors o d'isotip IgA. Aquests nous anticossos, o anticossos antifosfolipídics no clàssics, tenen significacions clíniques encara per establir i el seu possible paper etiopatogènic és molt menys conegut. Tot seguit farem un repàs de la detecció d'aquests anticossos i de la seva rellevància clínica.

Mètode per evitar la interferència de Daratumumab en la interpretació del proteïnograma.

El Mieloma Múltiple (MM) és la segona neoplàsia sanguínia més comú i representa l'1% de tots els tipus de càncer. Entre els nous fàrmacs utilitzats en el tractament d'aquesta patologia es troben els anticossos monoclonals. Des de l'aparició de les teràpies amb aquests fàrmacs biològics, com el Daratumumab com a primera línia d'actuació, al laboratori ens hem trobat amb interferències causades per l'ús d'aquests anticossos monoclonals que dificulten la interpretació de les proves de laboratori.

A continuació expliquem com solucionem aquesta interferència a Catlab per tal d'assolir a una correcta interpretació i avaluació dels resultats.

Detecció de pèptids immunogènics del gluten

L’evitació estricta del gluten a la dieta (DSG) és l’única manera de controlar la malaltia celíaca ja que els marcadors serològics d’aquesta malaltia demostren poca efectivitat als canvis puntuals a la dieta i no sempre mostren relació amb l’estat de les vellositats intestinals. L’avaluació de l’excreció de pèptids immunogènics del gluten (GIP) constitueixen una evidència específica del consum de gluten permetent tant el control com el diagnòstic de casos complexes.

Desde Catlab es realitza la determinació de GIP per mètode immunocromatogràfic en mostra de femta. Aquesta prova mostra un límit de detecció de 0,15 μg GIP/g de mostra i té la capacitat de detectar específicament la fracció tòxica de de les prolamines amb una especificitat propera al 100%.

IMMUNOLOGIA - Resposta immunitària i COVID-19

Les presentacions clíniques de la COVID-19 van des de les formes asimptomàtiques fins a una síndrome amb alliberament de citocines, insuficiència respiratòria i mort. Les persones amb més de 60 anys i aquelles amb comorbiditats,són més susceptibles a desenvolupar una resposta immunitària deficitària, incapaç d'eliminar el virus, i responsable de la síndrome d'alliberament de citocines. No obstant, també semblen convergir altres factors de l'hoste, alguns encara desconeguts, i alguns probablement de tipus genètic que confereixen susceptibilitat a les complicacions.

IMMUNOLOGIA - Utilitat diagnòstica de l'Index Kappa en Esclerosi Múltiple

Avui en dia encara no existeixen biomarcadors òptims que permetin identificar tots els afectats per l'Esclerosi Múltiple (EM). Nombrosos estudis demostren que l'anàlisis quantitatiu de les cadenes lliures kappa poden ser de gran ajuda en la predicció de la Síndrome Neurològica Aillada, que sol ser el primer brot clínic que deriva en el diagnòstic de EM. Al nostre laboratori, ademés de les cadenes lleugeres kappa en LCR i sèrum, disposem també de la determinació de l'Index Kappa.

IMMUNOLOGIA - Detecció IgE específica per Microarray.

Des del mes de juliol, disposem a Catlab d'un Microarray per detectar IgE específica. Es un immunoassaig miniaturitzat en fase sòlida basat en la tecnologia moderna de biochip, on els components al·lèrgics s'inmovilitzen en un microarray. Aquesta moderna tecnologia permet la medició simultània d'anticossos IgE en front a un panell fix de 112 components de més de 50 fonts al·lèrgiques (aliments, pól·lens, làtex, epitelis…), utilitzant només 30 μl de sèrum o plasma.

IMMUNOLOGIA - Revisió del Cribratge Prenatal a Catlab

Des de setembre de 2015, el Cribratge prenatal de primer trimestre per Síndrome de Down i Síndrome d'Edwards, es realitza amb un nou mètode i un nou programa de càlcul. Es va fer una valoració comparativa entre el programa anterior Lifecycle de Perkin Elmer i el nou; Ssdwlab6 de Roche, i es van establir uns requisits mínims d'imprecisió i exactitud pels marcadors bioquímics amb el nou mètode d'electroquimioluminiscència, que va donar uns resultats òptims.

IMMUNOLOGIA - Calprotectina fecal com a marcador de Malaltia Inflamatòria Intestinal

La sospita clínica de malaltia orgànica intestinal motiva la pràctica d'una colonoscopia diagnòstica que genera un alt percentatge de falsos positius, ja que els marcadors són poc específics. A Catlab, a partir de gener, realitzarem la Calprotectina fecal (CPF), que és una proteïna que trobem al citoplasma de neutròfils i a la membrana de monocits i macròfags activats. La CPF és un marcador fiable per discriminar pacients susceptibles de patir Malaltia Inflamatòria Intestinal, així com per detectar activitat inflamatòria endoscòpica. També és útil per monitoritzar la resposta al tractament i predir el risc de recidiva.